Fractures osteoporòtiques

Què és?

L'osteoporosi és una malaltia esquelètica que es caracteritza per un augment de la fragilitat de l'os com a conseqüència d'una important disminució de la densitat i de la qualitat òssia. A causa d'aquesta major fragilitat s'incrementa el nombre de fractures davant traumatismes banals o de baixa energia, que en una altra edat i/o condició de qualitat de os no suposarien cap problema, com per exemple, aixecar un pes, esternudar, empènyer objectes etc. Aquestes fractures són dos o tres vegades més freqüents en dones que en homes, incrementant el risc de patir una nova fractura vertebral si hi va haver l'existència d'una altra anteriorment.

Es tracta d'un mal de repòs d'intensitat lleu, amb un augment de la mateixa quan es realitza bipedestacióno canvis de postura. En els estats més avançats s'associa a pèrdua de alçada dels pacients junt a arrodoniments harmònics del dors (cifosi arrodonida).

La confirmació de l'existència d'una o diverses fractures osteoporòtiques es realitza mitjançant la radiologia simple en bipedestació i centrada sobre la zona dolorosa. La RMN (Ressonància Magnètica Nuclear) ens permet la identificació etiològica i cronològica de la lesió.

Radiologia simple

La fractura osteoporòtica per fragilitat és una fractura per compressió, en la qual es visualitza una pèrdua d'altura del cos vertebral sense alteracions dels elements posteriors.

Radiologia lateral de la columna lumbar, en què s'observa fractura osteoporòtica.

RMN

És de gran utilitat per al diagnòstic cronològic de la lesió, és a dir, ajuda a identificar i diferenciar les fractures agudes (amb edema) de les fractures cròniques. També ajuda a diferenciar les fractures patològiques en relació amb afectació tumoral, de les fractures per fragilitat.

RMN Dors lumbar (sagital) on s'aprecia edema a la fractura vertebral osteoporòtica.

Tractament conservador

El tractament conservador va encaminat a controlar el dolor, vigilar la capacitat respiratòria i prevenir i tractar el quadre abdominal. El control del dolor es basa en el repòs i en l'ús de analgèsics i antiinflamatoris no esteroïdals. Durant el temps de repòs en llit s'educa al pacient per enfortir el to muscular.

Es recomana al pacient seguir un pla de rehabilitació i d'increment de l'activitat quotidiana evitant la flexió anterior, la càrrega i el transport de pesos. Amb aquest pla terapèutic els resultats són satisfactoris en més del 80% dels pacients.

Tractament quirúrgic

Quan el tractament mèdic es mostra insuefiecient després d'un termini de 4 a 8 setmanes, es planteja el tractament directe mitjançant la punció del cos vertebral fracturat i la injecció de ciment acrílic (polimetil-metacrilat) amb control radiològic. El procediment vertebroplàstia versus cifoplastía s'ha mostrat eficaç en el control del dolor tant en la fractura osteoporòtica com tumoral, i permet a més la mobilització precoç dels pacients. Ambdós objectius són altament desitjables en un grup de malalts en què, per l'edat i per la pròpia osteoporosi, es fa necessari evitar la immobilitat.

Indicacions

En general s'ha de considerar l'ús de aquestes tècniques en el maneig dels pacients amb una fractura vertebral simptomàtica en les següents situacions:

• Deficient control del dolor amb tractament analgèsic.
• Contraindicació per al tractament antiàlgic per intolerància o per complicacions secundàries.
• Quan sigui desaconsellable mantenir un pacient immobilitzat.
• La localització de les fractures en zones biomecàniques de major significació (unió dorsolumbar).

Complicacions

Les descrites amb aquestes tècniques es relacionen gairebé exclusivament amb la migració extravertebral del ciment. Aquesta es produeix en més del 50% dels casos de vertebroplàsties i només en menys del 20% de les cifoplastias.

La majoria de les fuites de ciment no s'acompanyen de símptomes clínics i no tenen importància pràctica, però s'han descrit alguns casos de compressió de seqüències, neurals. També s'ha descrit algun cas de migració de ciment a distància (embolismes venosos que arriben el filtre pulmonar).

Tècniques

Vertebroplàstia

La vertebroplàstia és una tècnica mínimament invasiva que pretén omplir el cos vertebral amb un material que permeti ser introduït en estat líquid-viscós, a pressió, que s'endureixi en un espai curt de temps i que, per tant, reforci la vèrtebra de manera immediata o gairebé immediata. L'objectiu princiapl d'aquest procediment és el control del dolor.

Cifoplastía

La cifoplastía es va desenvolupar el 1995 i es realitza sota les mateixes condicions de posició i control radiogràfic que la vertebroplàstia. La diferència fonamental és que es crea una cavitat dins del cos vertebral fracturat mitjançant diferents tècniques i s'omple amb ciment a baixa pressió, endurint la vèrtebra perquè suporti millor les forces mecàniques.